Catálogo Sense presses

Elles, sempre d’esquenes, sense rostre, amb el cabell al vent o recollit, esperant algú amb el telèfon a la mà, mirant la gent passar, assegudes a una terrassa, contemplant un aparador, caminant vet a saber a on. Un grapat d’ànimes distretes, dones anònimes, en un present continu, passejant per una ciutat feta de trossos de moltes altres; places de Barcelona, carrers de Reus, bars de Girona, un escenari que se’ns presenta familiar, un lloc comú, un espai de trànsit i de trobada. Mònica Castanys (Barcelona, 1973), però, congela l’instant quotidià, enfoca un personatge girat per atzar i femení per decisió artística, i exalça una situació diària convertint-la en un esdeveniment que transcendeix el moment.

Amb un paleta de colors que rememora la impressionista, però amb un traç més expressiu i un gust especial per il·luminar aquestes escenes estivals, la pintora ofereix una cartografia enigmàtica de la seva metròpolis imaginada. Un lloc on esdevé voyeur i pot observar aquella que mira amb discreció, des d’on retrata, sense interpel·lar ni molestar, les models fortuïtes que passegen tranquil·lament. Al mateix temps, fa un zoom a la seva obra [la vida en l’espai públic és un tema recurrent dels seus olis sobre fusta] i es centra, cada vegada més, en ressaltar la figura femenina dins aquest tempo lent. Són turistes que estan descobrint una ciutat, fixant la mirada en tots els detalls on els transeünts habituals, apressats, no hi repararien mai. Només l’artista, que transgredeix la norma comunament acceptada del retrat i girant la figura renuncia al rostre, coneix i pot desvetllar el misteri: Cap on miren totes aquestes dones sense presses?

·Download·